Baladrer
“No suporto compartir taula amb el meu cunyat; és un baladrer”
Quan va ser l’última vegada que vas sentir l’expressió ‘sense suc ni bruc’? Quant temps fa que no parles de ‘pubilles’ ni ‘fadrins’?
Si ja no estàs per ‘enraonies’ ni per ‘fer forrolla’, és que et deus haver adonat que hi ha paraules que van caient en desús: no les fem servir o fins i tot les desconeixem.
I tu, saps com parlaven els nostres avis?
“No suporto compartir taula amb el meu cunyat; és un baladrer”
“Encara que faci aquell somriure bonhomiós no ens enganya”
“La setmana passada no et vaig felicitar, oi? Em sap greu! Sort que tots els sants tenen capvuitada”
“La Júlia és deixondida com una mostela”
“Ets tan ingenu… No veus que et volen embacinar?”
“No facis cas de les enraonies: els veïns del poble són uns xafarders”
“Dóna-li un parell d'embostes de gra a la mula”
“Amb els diners que guanya a l’hivern en té prou per fer la viu-viu a l’estiu”
“Tal com actua, qualsevol diria que en Joan té 40 anys: quin ganàpia!”
“En Pau és xusma, purrialla, no t’hi vulguis acostar”
“Per sopar va fer un estofat sense suc ni bruc”
“No hi creixerà mai res en aquest tros, és un terramper”
“Que n’ets de toix! Valdria més que pensessis abans de dir res”
“Quin èxit, el discurs de la Maria! Va fer forrolla tota la setmana”
“Les nenes han deixat la taula plena de porqueria, fa escudella!”
“Pareu de fer-me la murga o m’enfadaré!”
“En Joan és el fadrí del poble, i si segueix així no trobarà mai parella”
“Tant presumir de diners i al final el fatxenda del veí s’ha arruïnat”
“Quin avorriment de persona, en Pere, mira que és fat!”
“La pubilla de Can Sol rebrà una bona picossada quan mori el seu pare”