Com parlaven els nostres avis?

«Si us plau, continueu en català». Són les paraules d’un grup de pares i mares de famílies nouvingudes durant la reunió mensual de l’Associació de Famílies d’Alumnes d’una escola qualsevol, d’un barri qualsevol de Catalunya. Una petició que, en aquests temps de crisi social, econòmica, sanitària i també democràtica, pren més importància que mai. Perquè «si el català no es practica i s’ensenya a Catalunya, on es farà?», es pregunten.

Cert. El català és i ha de ser una llengua útil i vàlida en qualsevol àmbit. I perquè és una llengua minoritzada, l’hem de reivindicar: protegir els drets lingüístics és protegir els drets humans. La llengua té un paper cabdal en la construcció d’una societat més justa, igualitària i cohesionada socialment. No ha estat mai una llengua d’imposició, sinó una eina de vertebració cultural i social del país. Un valor que no podem deixar perdre. És per això que cal seguir enfortint el català com a projecte col·lectiu, transversal, intergeneracional i de base. La seva supervivència és responsabilitat de tots, des del carrer fins a les universitats. És a les mans de la ciutadania, de la societat civil, però també de les administracions. I per això és fonamental que les institucions hi apostin de forma decidida perquè el català segueixi sent llengua d’acollida i de trobada.

Segons l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Generalitat, els nivells de coneixement del català són bons: el 94’4% de la població de Catalunya l’entén i el 81’2% el sap parlar. I això, en bona mesura, gràcies al model de l’escola catalana que ha garantit que infants i joves no siguin segregats per raó de llengua. Un èxit que, a més, ha permès seguir teixint vincles per a una ciutadania cohesionada. Però amb això no n’hi ha prou. L’ús social de la llengua cau any rere any i avui dia només una de cada tres persones té el català com a llengua habitual.
Davant els nous desafiaments, toca reivindicar-se i lluitar perquè les paraules pròpies no caiguin en l’oblit, adaptar-se a les noves necessitats i consolidar-se com una llengua de futur. És moment que el català sigui una llengua utilitzada en tots els àmbits, una llengua moderna, una llengua d’ús social viva i que generi pertinença col·lectiva i compartida. Perquè sí, com ens recorden les famílies nouvingudes: «si us plau, continueu en català».